Casos de "Ciberacoso"

CASTELLANO

Antes de abordar éste espinoso tema, me gustaría dejar claro que esto no es más que una opinión: algo que no busca trascender ni influir en los pensamientos de ningún lector.

Como muchos sabéis, en estos últimos días, han aparecido por los medios de comunicación múltiples noticias relacionadas con casos de "ciberacoso". ¿Qué entendemos por ciberacoso? Pues la utilización de distintos medios informáticos con la finalidad de difamar y hostigar a otras personas. La descripción del concepto ya nos parece repugnante "a priori", pero lo verdaderamente aberrante es la facilidad y el alcance de esta singular manera de hacerle la vida imposible a otras personas. Con todo esto, no pretendo satanizar las redes sociales, ya que estas nos brindan la posibilidad de interactuar con personas que, en circunstancias normales, estarían fuera de nuestro alcance. Sin embargo, es importante concienciar a las personas de los peligros que acechan en estas nuevas formas de comunicación; siendo imprescindible la educación y la concienciación como mecanismos para conseguir tal fin. Otro tema interesante es la peculiaridad de los casos. ¿Qué quiero decir con esto? Muy sencillo. En un principio, a todos nos produce una profunda aversión cualquier manifestación de acoso, pero... ¿Son iguales todos los casos? ¿En alguna ocasión, no tiene la culpa la víctima por ser tan poco cautelosa? En honor a la verdad, no creo que sea justo aseverar que las "redes sociales" son un peligro para la juventud; lo verdaderamente peligroso es la falta de control y conocimiento a la que se ven sometidos muchos jóvenes. En suma, deciros que mi opinión se sitúa en un punto intermedio. Por un lado, mi parte emocional se esfuerza por creer que las víctimas fueron realmente engañadas y utilizadas; pero por otro, mi parte más racional se niega a atribuirle toda la culpa a las redes sociales y a su hipotética peligrosidad. En definitiva, nos encontramos ante un tema extremadamente complicado, un tema de los más delicado, y, por eso, me gustaría que me dieseis vuestra opinión.

CATALÀ

Abans d'abordar aquest espinós tema, m'agradaria deixar clar que això no és més que una opinió: una cosa que no busca transcendir ni influir en els pensaments de cap lector.

Com molts sabeu, en aquests últims dies, han aparegut pels mitjans de comunicació múltiples notícies relacionades amb casos de "ciberassetjament". Què entenem per ciberassetjament? Doncs la utilització de diferents mitjans informàtics per tal de difamar i assetjar a altres persones. La descripció del concepte ja ens sembla repugnant "a priori", però el veritablement aberrant és la facilitat i l'abast d'aquesta singular manera de fer-li la vida impossible a altres persones. Amb tot això, no pretenc satanitzar les xarxes socials, ja que aquestes ens ofereixen la possibilitat d'interactuar amb persones que, en circumstàncies normals, estaria fora del nostre abast. No obstant això, és important conscienciar les persones dels perills que aguaiten en aquestes noves formes de comunicació, sent imprescindible l'educació i la conscienciació com mecanismes per aconseguir aquesta finalitat. Un altre tema interessant és la peculiaritat dels casos. Què vull dir amb això? Molt senzill. Al principi, a tots ens produeix una profunda aversió qualsevol manifestació d'assetjament, però ... Són iguals tots els casos? En alguna ocasió, no té la culpa la víctima per ser tan poc cautelosa? En honor a la veritat, no crec que sigui just asseverar que les "xarxes socials" són un perill per a la joventut; el veritablement perillós és la manca de control i coneixement a què es veuen sotmesos molts joves. En resum, dir-vos que la meva opinió es situa en un punt intermedi. D'una banda, la meva part emocional s'esforça per creure que les víctimes van ser realment enganyades i utilitzades, però de l'altra, la meva part més racional es nega a atribuir tota la culpa a les xarxes socials i al seu hipotètica perillositat. En definitiva, ens trobem davant d'un cas complicat, un tema dels més delicat, i, per això, m'agradaria que em donéssiu la vostra opinió.

ENGLISH

Before addressing this thorny issue, I would like to clarify that this is not merely an opinion, something that does not seek to transcend or influence any reader's thoughts.

As many of you know, in these last days, have appeared by multiple news media concerning cases of "cyberbullying". What do we mean by cyberbullying? For the use of various computer media in order to defame and harass others. The description of the concept and seems repugnant "a priori", but the truly absurd is the ease and extent of this unique way to make life miserable for others. With all this, I do not intend to demonize social networks, as these give us the ability to interact with people who, under normal circumstances, would be out of reach. However, it is important to make people aware of the dangers lurking in these new forms of communication being essential education and awareness as mechanisms to achieve this end. Another interesting issue is the uniqueness of the cases. What I mean by this? Very simple. At first, we all made a deep dislike any form of harassment, but ... Are all cases? Have you ever, not to blame the victim for being so little cautious? In all honesty, I do not think it is fair to assert that the "social networks" are a danger to young people, the truly dangerous is the lack of control and knowledge which many young people are subjected. In short, say that my opinion is in the middle. For one, my emotional side strives to believe that the victims were actually deceived and used, but on the other, my rational part refuses to attribute all the blame on social networks and their hypothetical danger. In short, we have a complicated case, one of the most delicate issue, and therefore, I'd like your opinion diesels.

FRANÇAIS

Avant d'aborder cette épineuse question, je tiens à préciser que ce n'est pas simplement une opinion, quelque chose qui ne cherche pas à transcender ou d'influencer les pensées tout lecteur.

Comme beaucoup d'entre vous le savez, dans ces derniers jours, ont fait leur apparition par les médias multiples concernant les cas de «cyberintimidation». Qu'entendons-nous par la cyberintimidation? Pour l'utilisation de supports informatiques différents afin de diffamer et harceler les autres. La description du concept et semble répugnant "a priori", mais l'absurde vraiment, c'est la facilité et l'ampleur de cette façon unique de rendre la vie misérable pour les autres. Avec tout cela, je n'ai pas l'intention de diaboliser les réseaux sociaux, car ils nous donnent la possibilité d'interagir avec des gens qui, dans des circonstances normales, seraient hors de portée. Cependant, il est important de rendre les gens conscients des dangers qui rôdent dans ces nouvelles formes de communication étant essentielle l'éducation et de la sensibilisation des mécanismes pour parvenir à cette fin. Une autre question intéressante est l'unicité des cas. Ce que je veux dire par là? C'est très simple. Dans un premier temps, nous avons tous fait une profonde aversion à toute forme de harcèlement, mais ... Sont tous les cas? Avez-vous déjà, de ne pas blâmer la victime pour avoir été si peu prudent? En toute honnêteté, je ne pense pas qu'il est juste d'affirmer que les «réseaux sociaux» sont un danger pour les jeunes, ce qui est dangereux vraiment, c'est le manque de contrôle et de connaissance que de nombreux jeunes sont soumis. En bref, disons que mon opinion est au milieu. D'une part, mon côté émotionnel s'efforce de croire que les victimes ont effectivement été trompés et utilisés, mais sur l'autre, ma partie rationnelle refuse d'attribuer tout le blâme sur les réseaux sociaux et leur danger..